Aquesta pàgina ha estat validada.
| AUGUSTO | Bueno. Condempnat, es á dir: invitat per la seva tía, 'ns tornarém á trobar després á taula. |
| EMILIA | No ho esperi; perque jo no haig de sortir del meu quarto fins que vosté sigui fora. |
| AUGUSTO | (Ab tristesa.) En aquest cas, no la faré esperar gayre. |
| EMILIA | Vol dir que se 'n anirá? |
| AUGUSTO | Com no he vingut més que per vosté y la meva presencia li es molesta... |
| EMILIA | ¡Magnífich! Es á dir que vosté va y ve, segóns la inspiració de la seva fantasía, sense compéndrer que m'está comprometent; y ara, en comptes d' emplear la seva discreció en posarme á cobert de las sospitas de la tía, tracta de fugir y deixarme á l'estacada!... Qué vol que pensi la tía? |
| AUGUSTO | ¿Que vol que pensi, senyora?... Segurament que á ella la meva ausencia l'importará tant com á vosté mateixa. |
| EMILIA | Es á dir que pera retenirlo será precís que jo no 'm moga? |
| AUGUSTO | Sí, senyora; y si no es aixís, lo pres se escapa. |
| EMILIA | M'hi tindré de resignar. (S'assenta en lo canapé.) |
| AUGUSTO | (Fent lo mateix en una cadira.) Resignemnos. (Pausa.) |
| EMILIA | Bé: ¿qué tenía que dirme allavoras? |
| AUGUSTO | Oh, res. |
| EMILIA | Donchs ¿y alló de «tant sols una paraula»? |
| AUGUSTO | Li volía preguntar si había rebut la meva carta. |
| EMILIA | Sí, senyor, y l' he esquinsada. |
| AUGUSTO | ¡Ah! (Aixecantse.) Pro ¿l'ha llegida? |
| EMILIA | Nó, senyor; encare que, poch més ó menos, ja 'm penso lo que diría. |
| AUGUSTO | Quí sap! |
| EMILIA | ¿Vol dir qu' era una sorpresa?... |
| AUGUSTO | O potser més qu' una sorpresa. |
| EMILIA | (Ab ironía.) Casi 'm comenso á penedir de no haberla llegida. |
| AUGUSTO | Tot té remey, senyora, ja que no l' ha volgut llegir, si vol pot escoltarla. |
| EMILIA | Vol dir que 's recorda del que deya? |
| AUGUSTO | De cap, a cap, senyora. |
