Vés al contingut

Pàgina:Lo secret de la neboda (1899).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
ESCENA X


EMILIA sentada ab las mans al cap y de colses sobre la taula, sumicant; de repent se decideix: mira per to arreu pera cerciorarse de que ningú l'escolta, y diu:

EMILIA En fí: llegím la carta, y que Deu me perdoni.(Se treu una carta de la butxaca y l'obra) Versos! (Un suspir, pausa y llegeix emocionada:)
«Estimada prenda mía;
»imán de mi corazón:
»temo perder la razón
»pensando en tí noche y día.
                                           (Pausa.)
»Nos pintan al amor ciego
»y creo que es la verdad:
»por tí, hechicera beldad,
»creer puedes que estoy ciego.
                                           (Suspira.)
»Corresponde á mi pasión
»ó mátame sin decoro,
»ó arráncame el corazón
»ó ámame, porque te adoro».
(Ab veu plorosa.) ¡Pobret: sembla'l Tenorio!

(Plega la carta, la besa y se l'amaga al pit; després, apercibintse de que Augusto's presenta, s'en va resoltament cap a la esquerra, com pera fugir, y exclama:)

¡Ell!



ESCENA XI
EMILIA y AUGUSTO, tota la escena á mitja veu.


AUGUSTO (Enguantat y ab trajo de visita.) ¿Encara fuig de mí, senyora?
EMILIA Y 'n fuigiré mentres em persegueixi.
AUGUSTO Per Deu, senyora, concedeixim no més que una paraula.
EMILIA No més que una? Passiho bé.
AUGUSTO (Inmóvil) Com si diguessim al avío, eh?, ¡ingrata!
EMILIA (Deturantse.) Com vosté vulgui.