| EMILIA
|
Te rahó Augusto, y li haig de confesar que si no escoltés més que 'l meu amor propi de dona, la seva constancia, la seva sinceritat, y 'l seu afecte leal y desinteressat m' han arribat fins á l' ánima, pero lo que vosté pretent no pot ser.
|
| AUGUSTO
|
¿Perqué no? ¿Que no es libre per ventura? ¿Que 'm troba lletg? díguimho ab franquesa.
|
| EMILIA
|
Res d' aixó. No conech ningú á quí millor se li pogués confiar la felicitat d' una dona.
|
| AUGUSTO
|
Donchs bé, confihim la seva y de paso fará la meva dona. Li juro ferla felissa.
|
| EMILIA
|
L' crech y li agraheixo, pero es que jo no la puch disfrutar aquesta felicitat.
|
| AUGUSTO
|
¿Pero perqué? ¿Quín es l' obstacle? ¡Ah! Ja ho entench. A vosté li repugna que la fortuna del primer marit passi á administrarla una' altre. Si es aixó, no tingui escrúpols, jo poso la meva, á la seva disposició, y encara 'm semblará que l'hauré doblada.
|
| EMILIA
|
Entre personas de cor, la questió d' interessos cala.
|
| AUGUSTO
|
Donchs de que 's tracta?
|
| EMILIA
|
Dispensi, Augusto, aquet misteri, es un secret que morirá ab mí.
|
| AUGUSTO
|
¡Que burro soch! ¡Ja ho veig are! ¡N' estima un altre!
|
| EMILIA
|
No digui aixó, per amor de Deu. No estimo á ningú, y ho proba 'l dól que vesteixo y que penso no abandonar may més.
|
| EMILIA
|
(Ab esfors) May més.
|
| AUGUSTO
|
(Pausa. Emocionat) ¡Passihobé per sempre, ingrata!
|
| EMILIA
|
(Molt emocionada.) ¿Per sempre?
|
(Pausa. Augusto se 'n vá pausadament cap al foro, y al arribar al portal 's topa ab Tuyas, que vesteix un elegant vestit de ball.)
