Pàgina:Lo secret de la neboda (1899).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

ESCENA XII

Los mateixos y TUYAS


TUYAS (A Augusto) ¡Alto al Rey! ¡Bé! Es dir que se 'l fá presoner baix paraula d' honor y s' escapa? Aixís li haurém de posar centinella de vista.          (A Emilia.)
L'haurém de fer vigilar per 'n Tóful, ja que tú no serveixes per rés.
AUGUSTO No 's cregui que tractés d' escaparme senyora, al contrari, l' estancia en aquesta casa, m' es imponderablement agradable.
                              (S'assenta)
TUYAS (Apart) (Ja ho crech.)     (Alt á Emilia.)
Don Augusto, home, ¿que fá tan ensopit? Sembla que dormi.
AUGUSTO (Aixecantse) Dispensi senyora, 'm sentía un poch cansat.
TUYAS Amigo, consecuencias de la afició á la cassa. Pero jó m' encarrego d' aixeribirlo. D' aquí á un moment aniré á vestirme, perque m' acompanyi al ball.
EMILIA (A Tuyas baix.) ¿Pero vosté pensa ballar, tía?
TUYAS (Baix.) (Per dugas.)
EMILIA Pero tía....
TUYAS Nebodeta: Avuy es festa major y cada cual es diverteix á la seba manera. Augusto fasi 'l favor... li haig de dir quatre paraulas.
AUGUSTO Estich á las sevas ordres...
TUYAS Luego torno.
                    (Se'n van de braset los dos.)
ESCENA XIII
EMILIA, sola


EMILIA ¡Ay senyor! Jo tans escrúpols y ella tant despreocupada. Ella al ball y jo aquí sola!