Pàgina:Lo secret de la neboda (1899).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Jo ho he volgut... y dech volguerho. Si; la conciencia 'm diu que dech volguerho. ¡Deu meu! Me creya ser més valenta.


ESCENA XIV

EMILIA y TOFUL


TOFUL Apa, qu' aixo va bé sinyora Emilia...
EMILIA ¿Qué hi há? ¿Qué vols are?
TOFUL Ré. Que may había vist una viuda ab tan de salero, com la sinyora Tuyas.
No, ja li asseguro que se 'n parlará, d' aquesta diada...
EMILIA ¿Perqué?
TOFUL ¡Perqué aquest mon es una coca! ¿Veu? Antes diu que la dona no era més qu' une esclava del marit, y que no vivía més qun per amarlo y servirlo. Pero are, vésten Antón.
EMILIA Qué vols dir?
TOFUL Vuy dir que vosté, sinyora Emilia. ¡Vosté si, qu' es una dona de totas prendas! que respecta la memoria del seu marit. ¿Veu si jo m'hagués de tornar á casar y vosté 'm volía...
EMILIA Vaja, entórnaten al llit, ab la teva moral y las tevas bestiesas.
          (Se 'n va precipitadament per la esquerra)
TOFUL ¿Y are? ¿Veyeu? Fieuvos de las donas ¡Jo que 'm creya qu' era un ángel! Es capás de ser pitjor que la de casa.


ESCENA XV

AUGUSTO, TUYAS y TOFUL


TUYAS (A Tóful.) Digas á las minyonas que enllesteixin 'l dinar.