Aquesta pàgina ha estat validada.
Jo ho he volgut... y dech volguerho. Si; la conciencia 'm diu que dech volguerho. ¡Deu meu! Me creya ser més valenta. |
ESCENA XIV
TOFUL | Apa, qu' aixo va bé sinyora Emilia... |
EMILIA | ¿Qué hi há? ¿Qué vols are? |
TOFUL | Ré. Que may había vist una viuda ab tan de salero, com la sinyora Tuyas. No, ja li asseguro que se 'n parlará, d' aquesta diada... |
EMILIA | ¿Perqué? |
TOFUL | ¡Perqué aquest mon es una coca! ¿Veu? Antes diu que la dona no era més qu' une esclava del marit, y que no vivía més qun per amarlo y servirlo. Pero are, vésten Antón. |
EMILIA | Qué vols dir? |
TOFUL | Vuy dir que vosté, sinyora Emilia. ¡Vosté si, qu' es una dona de totas prendas! que respecta la memoria del seu marit. ¿Veu si jo m'hagués de tornar á casar y vosté 'm volía... |
EMILIA | Vaja, entórnaten al llit, ab la teva moral y las tevas bestiesas. (Se 'n va precipitadament per la esquerra) |
TOFUL | ¿Y are? ¿Veyeu? Fieuvos de las donas ¡Jo que 'm creya qu' era un ángel! Es capás de ser pitjor que la de casa. |
ESCENA XV
TUYAS | (A Tóful.) Digas á las minyonas que enllesteixin 'l dinar. |