Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


profit, en lo temps esdevenidor, a molts, de que hauries gran merit.
     —O, Senyor, digui yo, e de mi us trufats, e som bastant a sostenir lo carrech que als meus flachs muscles assajats imposar? cuydats que no m conega? Per ignorant que sia, no ignor que la mia força es poca, l enginy curt, e la memoria fluxa.
     —Si manament meu, dix ell, ha loch en tu, axi com solia, yo t ho man; e si no, prechte e t amonest que a mon vot no dons repulsa. Lo teu saber es sufficient a aço, si lo no voler ho empatxa.
     —Senyor, digui yo, de bon grat complire vostre manament, tant com en mi sera. De una cosa empero son fort maravellat, que nom haveu fet mencio de la senyora reyna dona Violant, ne de vostra filla; les quals devieu, a mon juy preposar a tots vostres amichs e