Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/103

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


yo son. Mas no es res que amor no gos assajar. Que us retribuire, Senyor, per aquestes coses? Es res possible?
     —Tu, dix ell, per mi daci avant no pots molt fer quem valla ne m noga. Ya t he dit que en lo meu fet, la sentencia es donada, e passada en cosa jutjada. Yo estich be per gratia de Deu; e jatsia que als defunts aprofiten sovent los sufragis dels vius, no fretur de res possible a homens. Una cosa solament vull de tu, que res que a present hajes vist o hoyt no tengues celat a mos amichs e servidors. Car ultra lo plaser que hauran de mon estament, los ne seguira gran profit. E especialment per tal com seran certs de moltes coses en que no solament alguns d ells dupten, mas la major part dels homens, e signantment ignorants (dels quals es gran multitut en lo mon). E si en escrits ho volies metre, ya se n seguiria major