mens, de la saviesa mundanal, e foren gentils. La hu dels quals, ço es lo jove, que veus ab la rota en la ma, hac nom Orfeu. E lo prohom ab la barba longa hac nom Tiresias. La raho per que m acompanyan, yo la t he dita dessus. Lurs fets bem pens que nols ignores, car covinent historial est, si donchs no ho has liurat a oblit despuys que yo desampare lo cors.
—Be es consonant a raho, Senyor, que ho haja oblidat, posat que ho sabes; tan gran diversitat de cogitations ha torbat e combatut lo meu enteniment despuys que vos passas d esta vida. A la veritat, Senyor, nom recorda que james haja lest d ells. Be n he hoyt parlar, e fort poch. E null temps, sino lurs noms nuus e sols, res d ells e de lurs fets vench a ma conexença.
—Si has, sens falla, dix ell, mas no t recorda, e no es maravella. Ara escolta
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/108
Aquesta pàgina ha estat validada.
