Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/158

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


nech, qui no merexen quem descalçassen. Mas poch be sabeu, e encara valeu menys, que no us preats que la mia honor vostra es. Ay me desastruga! quant temps ha que yo son en aquesta maleyta casa, e null temps vos basta lo cor quem besasseu a vostra requesta, ne quem diguesseu quant yo m anava colgar: «Deus vos do bon vespre.» Mas per la creu de Deu, puys aytal sou, yo fare tal cosa que no us sabra a pinyons. Son yo tan letja en tota mala ventura que no m dejau amar? Be hi ha cavall al cavaller. No son tan bella com aquella que vos tant amats? Per ma fe, ella no es digna de seure ab mi en un banch. Be es ver l eximpli, que qui dues boques besa, cove que la una li puda. Via, en tota mala ventura anau detras aquelles que us pertanyen. Be feu atret d hon veniu: cabra ronyosa sa par va cercant. Ulls hi