Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/159

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ha qui salten de leganya. E vos en tot mal guany ya m cuydau haver levada del fanch. Yo n se no hu ne dos, mas molts qui hagueren tengut a especial gratia que m haguessen presa menys de axovar, e fora estada dona de tot ço del lur, em hagueren adorada e levada en palmes. E vos sabeu be quants bells florins hic he aportats. Bon remey hage quils me lexa. Tots los claus d aquesta casa luen per mi. E jamay no hich fuy dona de un tros de sal. Ne les mies orelles hic hoyren una paraula plasent, sino cent milia retrets de vostres germans e de la companyia, que bastaria que yo fos lur cativa. No hich ha dona menys honrada que yo. No m haveu treta de soca de roure, no. Maleyt sia lo jorn que yo primerament me acoste a vos. E les barres li asseguessen a qui primer ne parla que yo fos vostra muller; que yo no feya per vos, ne vos per