Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/225

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


de moltes dones, que jamay no hauran parlat ab ells, ne ls conexeran. E finalment, mentiran sens tota vergonya, molt mes que no parlaran. E perjurant, diran esser en fet coses que null temps foren ymaginades.
     »Noresmenys has dit que elles han a gran injuria si no son guardianes e tresoreres dels bens de lurs marits. No ten maravells, car aço fan que deuen. Tu sabs be que elles per companyones son donades, e no per serventes. E apres de lurs marits, deuen senyorejar, regir e administrar tot lo patrimoni d aquells. E major fe los deu esser donada que a altra persona; car mes los hi va. Mas los desastruchs, no conexents quils fa be els ama de bon cor, fien mes de una cativa, o de una serventa, quils port lagots, o ls furt ço que pot, que de lurs mullers, qui ho saben mils que ells e pus diligent-