Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/226

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ment conservar. A la pocha amor que dius que elles han a lurs fillastres, not respondre al present sino que, qui no ama, no mereix esser amat. Ells tostemps les maltracten, e les accusen falçament; e desigen lur mort. Qui sera donchs tan foll, que diga elles esser obligades a amar aquells qui les han en hoy capital?
     »De gran vanitat les has notades, e del delit que dius que troben en ben menjar, e beure, dormir e molt reposar. Per ma fe, be hagueres fet que aço haguesses callat. Despertat has lo leo que dormia. Yo, a la veritat, no poria ben defendre que en algunes dones no haja partida de ço que dit has; ne tu pories mantenir quels homens no sien, tota comparatio cessant, molt pus tocats de aço que a aquelles has imposat. La major part d aquells se adeliten molt en viure delicadament e reposada,