grat ab lo meu, axi que en alguna cosa james no s descovenga ab la mia volentat; e que tot ço que yo volre fer te placia, e que no m contrastaras ne m faras mala cara james.» Al qual la dita Griselda tremolant per la novitat d aquest fet respos:
«Senyor meu, yo no son digna de tan gran honor; pero si la tua voluntat es, e fortuna mia, que axi sia com tu has dit, yo t promet que no tan solament fare ço que tu manaras, ans encara te dich que james no pensare res que sia contra ton voler, ne tu poras fer alguna cosa, posat quem manasses matar, la qual cosa sia desplasent a mi.
— Assats me basta, dix Valter», e mostrant aquella publicament al poble, dix:
«Aquesta es ma muller, aquesta es vostra senyora, aquesta amats e honrats; e si mi havets car, hajats aquesta molt pus cara. »
E perço que ella no aportas res de la fortuna vella a la novella casa, feula despullar tota nua a les honrades dones que eren aqui, e dels peus fins al cap
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/246
Aquesta pàgina ha estat validada.
