Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/245

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


     «Janicola, yo se que tu ames molt a mi, e tostemps he conegut tu per bo, feel e leyal, e les coses que a mi plaen yo m pens que tu les hages per agradables. Empero una cosa singularment vull saber de tu, si vols haver a mi per genre qui so ton senyor?»
     Ladonchs Janicola, spaordit per les dites paraules, dix:
     « Yo no deig res voler ne avorrir, si no axi com plaura a tu qui est mon senyor.
     — Entremnosen donchs, dix Valter, sols, tots sols, per ço que en presencia tua yo puxa interrogar ta filla.
     E apres que foren entrats dins la casa de Janicola, sperant defora e maravellantse tot lo poble, hic trobaren Griselda molt maravellada e spaordida del aveniment de tan gran hoste, a la qual dix Valter:
     «A ton pare e a mi plau que sies ma muller, e pensme que semblantment placia a tu: pero una cosa te vull demanar, si vens acordada que apres que nostre matrimoni sera acabat e acomplit, lo teu coratge se convenga de bon