axi com havia acostumat, a major dolor e vergonya d ella feula venir publicament davant gran partida del poble, e dixli:
« Yo m adelitava assats en ton matrimoni, no gordant lo linatge d hon vens mas les tues costumes, e ara segons que veig tota gran fortuna es gran servitut e gran subjugacio, car a mi no es legut de fer ço que seria legut de fer a un laurador. Los meus vassalls me forcen e lo papa hi consent que yo hage altra muller, la qual ja ve e sens dubte en breu hic sera: per que sta ab fort cor e dona loch a aquella, e aportaren ab tu lo dot que hic aportist. Tornaten a casa de ton pare: no es fortuna en lo mon que dur perpetualment a la persona.»
Ladonchs Griselda respos:
«Senyor meu, tostemps sabi, e m tingui per dit, que entre la tua magnitut e la mia humilitat no hi ha alguna proporcio, e tostemps fuy certa que no tan solament era indigna de esser ta muller, mas encara de esser serventa tua. E jurte per Deu que en aquesta
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/259
Aquesta pàgina ha estat validada.
