casa tua de la qual tu m has feta senyora, tostemps son stada serventa dins mon coratge: per que d aquest temps que he perseverat ab tu ab molta de honor, e mes que yo no merexia, fas moltes gracies a Deu e a tu: al sobrepus te responch que son aparellada ab bon cor e alegra de tornarmen a la casa de mon pare, e alla hon me nodri en ma puericia finir ma vellesa e morir benaventurada e honorable vidua, la qual son stada muller de tan noble baro com tu est. Yo de bon grat don loch a la novella muller, la qual placia a Deu que en bon punt hic venga. E pus a tu plau, yo m partesch d aci alegrament: mas con manes que m en port lo meu dot be veig yo quin es, e be m membre con yo fuy despullada de les mies vestadures en lo lindar de la porta de mon pare, e apres que fuy vestida de les tues vengui a tu: e lo meu dot no es stat altre sino fe e nuditat. Vet donques yo m despull aquesta vestadura, e restituesch te lo anell ab quem sposist: los altres anells, vestadures e arreaments los quals me havies
