Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/64

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Noresmenys haveu dites algunes rahons e demostrations provants la dita inmortalitat en l anima rational. E totes aquexes, a mon juy, son bones a provar la mia conclusio. Pero, Senyor, sia vostra merce que hi pensets be, car vos conexeu que yo dich veritat.
     —No m hi cal pensar, dix ell, car tot lo contrari es de aço que has ymaginat.
     —Ara, digaume, Senyor, si en enuig no us es, que veets en la definitio de la anima rational que no pogues esser dit de les animes dels bruts?
     —Com que? respos ell, moltes coses, mas especialment aquestes quet dire. Tu veus be que la anima dels bruts no es substantia espiritual, ne propria, ne rational, e per conseguent es mortal.
     —Si axi es, Senyor, com vos affermau, atorch ho. Mas parlant ab vostra reverentia, a mi appar tot lo contrari. Yo primerament veig que la anima