Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/85

     —Hoc, dix ell, no pas per mos merits; mas a suplicatio de la humil mare de Deu.
     —Aytambe, digui yo, hi pore entrar a suplicatio sua, sens merits meus.
     —Ver es, dix ell, mas no deu hom comanar tots sos fets a fortuna. Si yo he trobat aquexa gratia singular, per ventura no la trobaras tu. E molts confiants en aço porien caure en la fossa de que yo som escapat.
     —Quina es la fossa, Senyor?
     —Infern, dix ell.
     —E perque, digui yo? Fort m en maravell; car en vostra vida fuy molt familliar a vos, Senyor, segons que sabeu; e james no viu ne pogui conexer que fosseu mal Christia ne impiados. Be vehia que ereu inclinat a alguns delits qui nom parien molt deshonests.
     —Los delits, dix ell, a que yo era inclinat no eren bastants tot sols a gi-