Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tarme en infern. Car no eren interes ne dampnatge de algu, sino de mi mateix. Yo m delitava molt mes que no devia en cassar, e escoltar ab gran plaer xandres e ministres, e molt donar e despendre; e cercar avegades, axi com fan comunament los grans Senyors, en qual manera poguera saber algunes coses esdevenidores, per ço que les pogues preveure e occorrerhi. Totes aquestes coses eren mal fetes. Mas yo m confessava e combregava sovint, e penedia men, pero no tant que no m hi tornas algunes vegades. E per ço nostre Senyor Deu vol que yo ara n port penitentia, car vivent no la n porte complidament.
     —Senyor, suplich vos quem vullau dir, si legut vos es, quina es la penitencia quen portats.
     —Perço, dix ell, com yo m delitava molt en cassar, nostre Senyor Deu ha