Pàgina:Los bandolers catalans (1868).djvu/6

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


  dirli, si es que li acomoda.
serra. Que vingan y que la digan.
bat. (A Segabossas.) Y que se la digan bona.

Segabossas, si 'ls gitanos
no li diuhen bonas cosas,
me 'ls portas á la presó
sensa mes requisitorias

ESCENA III.

dits. UN GITANO y UNA GITANA.

gita. Gitanos que corren vagant per la terra,

que pel sol ne veuhen sos fronts ennegrir,
a tu, Serrallonga, lo rey de la serra,
la bonaventura te venen á dir.
Jo só la gitana que canta las glorias
de l' antiga patria, la joya y l' amor.
Jo sé lo que contan las vellas historias,
jo sé lo que amaga l' esdevenidor.
Pera mi, que hont vulla ne só sempre admesa,
secret res ne tenen ni terra ni cel,
y de cuants m' escoltan sens por y ab fermesa.
jo de llur pervindrer ne descorro 'l vel.

serra. T' escolto, gitana, sens por y sens pena;

lo vel pots descorrer que amaga ma sort.
T'escolto jo ab l'ánima tranquila y serena,
que may Serrallonga conegué la por.

gita. Ton nom es la gloria. Valent ets y noble,

y encara que diuhen qu' ets un bandoler,
tu sabs que defensas los bons drets del poble
y ets en defensarlos noble y caballer.
Galan entre 'ls homens, las noyas t'ensalsan,
te dona la Joana las flors del amor;
los teus te celebran, las glorias te realsan.
mes ¡ay! no 't adormes, que vetlla 'l traydor!

joana. Si un home s'amaga de amich baix la capa

y veu á son gefe traydor y desleal,
per ell té la Joana, que res se li escapa,
al costat la daga y en ma 'l pedrenyal.

(Se sent remor altre vegada y Segabossas corre á véurer lo que passa.)

serra. ¿Qué es aquest remor que sento?
bat. ¿Aqueixos crits qué 'ns indican?

Segabossas, ¿qué es aixó?

segab. Un home ab una partida

que diu que 's ve á presentar.

serra. Que vinga donchs en seguida.
ESCENA IV.

Dits y lo FERRER de Gratallops ab una partida.

ferr. Serrallonga, Deu vos guart

á vos y á la companyia.
Vinch á véurer si 'm voleu,
si 'm voleu en la cuadrilla.

serra. ¿Qui sou vos lo qui veniu

manant aqueixa partida?

ferr. Só 'l Ferrer de Gratallops

per tothom anomenat.
En la vall y en la ciutat
memoria han deixat mos cops.
nyerro y só bandoler,
y, Deu me guarde de mal,
com val lo meu pedrenyal
la espasa d' un cavaller.
De vostra gloria per Deu
tant la fama me parlá,
que he dit: seré soldat seu
si ell vol ser mon capitá!
Y he vingut ab ma partida...
Miraula, que de ma gent
es Cid lo menos valent,
per vos donarán la vida.
Mireu qui son, que al venir
hem trobat en la carena
de Sau, una cincuentena
de soldats tots reunits.
«¡Minyons, aquí! ¡Tots amunt!
jo 'ls he dit; ¡salteu la serra!
Claveu los trabuchs en terra;
¡dos n' hi ha per cada un!»
Y 'ns hem tirat sobre d' ells,
y hem fel tal feyna y hassanya,
que han fugit per la montanya,
com un vol dispers d' aucells.

serra. Sé qu' ets brau y qu' ets valent,

que per tu parla ta gloria,
y Catalunya memoria
ne guardará de ta gent.
Se unirán los teus minyons
ab los que aquí jo exercito,
que homens jo no necessito,
jo necessito lleons.
Guerra me fan los cadells,
guerra de sanch y de foch,
mes, ó jo he de poder poch,
ó jo he de acabar ab ells.
Desbaratarém sos plans,
y als cadells y á tot lo mon
los farém véurer qui son
los bandolers catalans.
Pots, Ferrer, quedarte aquí.
T' admeto en ma companyia.

fer. Gracias per ells y per mi.

Y ara, minyons, ¡alegría!
S' ha complert lo nostre afany.
¡Viva la gresca! ¡Ballem!

bat. Ballem y coronarém

la festa de Sant Joan.

(Dansa guerrera. Gran final de ball, acampanyat de coros.)

FI DELS BANDOLERS CATALANS.