Pàgina:Los bandolers catalans (1868).djvu/5

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


  y sent sols lo meu amor

del meu cor la prenda cara,
per las brenyas he cambiat
de mon rich palau las salas,
y he cambiat mos llits de ploma,
sota dosser d' or y plata,
per las covas de las feras
que avuy me donan posada.
Hont ell vage jo aniré,
per barranchs, y monts, y planas,
com va lo ferro ab lo iman,
com ab lo cos se 'n va l' ánima,
com ab l' ayre que las porta
buscant lo cel van las áligas.

serra. Del meu cor reyna y senyora,

¡qué dolsas son tas paraulas!

bat. Senyor y senyora mia,

veniu sota la enramada
á presenciar la festa
que 'us tenim ja preparada.

serra. Anem, y mentres que dura

la festa, mos camaradas
vos donarán á coneixer
sas aventuras y hassanyas.

(Se col-locan Serrallonga y sa amiga sota la enramada, en los assientos per ells preparats, interin los minyons del poble cantan lo següent)

 coro.
 Anem, anem, minyonas,
 anem, anem, minyons,
 anem, y á Serrallonga
 portem aquestas flors.
 Es rey de las montanyas,
 senyor es de Caroz...
 ¡Que per mols anys ne visca
 tan estimat senyor!

(Acabat lo coro y á una senya que fa lo Batlle, comensan á dansar los minyons del poble lo ball anomenat de plassa, ab rams. Acabada aqueixa dansa, comensa lo ball d' En Serrallonga; y los bandolers dirán los versos segons ho marca la mesura del ball, adelantantse cada un d' ells á recitarlos en son lloch y temps.)

fadrí. ¡Senyor Batlle, bonas tardes!

¡Serrallonga, Deu vos guart!
Si voleu saber qui só,
jo só lo Fadri de Sau.
De Rocaguinarda un dia
vaig comensar sentne criat,
y avuy só d' En Serrallonga
lo partidari mes leal.
Ab tres armas que ne porto
morir sabré á son costat,
que sé tirar la pistola
y tirar lo pedrenyal,
y posar la ma á la daga,
y eixir al camí real,
y cuant ja no pugue mes,
per salvar á don Joan
á sas plantas com un gos
jo jur que 'm faré matar.

serra. (Al Batlle.) Ho fará tal com ho diu.
bat. ¡Be per lo Fadri de Sau!

(Finit lo pas de dansa y al arribar son torn, se avansa En Rocafort.)

roca. Jo só En Pere Rocafort;

natural só d' Alcober:
á unirme vingui ab don Joan
sols per ferme bandoler.
En ánima y cos só nyerro
y tinch tal ira als cadells,
que Deu no 'm guarde de mal
com jo he de acabar ab ells.

serra. Rocafort, dónam la ma.

Tots dos lo mateix pensem.
Nyerros tots fins á morir.

bat. ¡Viva! ¡viva! Això va be!

(Segueix la dansa y al finir lo pas se adelanta En Pere Gay.)

gay. Jo só aquell tan conegut,

Pere Gay anomenat.
De cavaller que avans era,
á bandoler m' he posat.
Espanya y Fransa 'm coneixen
com á fill de Puigcerdá.
De las proesas que n' he fet
ne va ple tot l' Ampurdá;
de mos fets y de ma gloria
las historias parlarán,
y mes que grans uns rosaris
té feridas lo meu cap.

bat. Pere Gay, home valent,

déixam que 't done la ma.

(Prosegueix la dansa y, finit lo pas, s' avansa En Blavet.)

blav. Jo só Pere lo Blavet

aquell de la mala cara.
Densá que vaig ab don Joan
porto trenta escopetadas,
que ne só vell en l' ofici
de córrer per las montanyas.
De Rocaguinarda un dia
portava la carabassa,
y al seu costat, tot petit,
vaig fer mas primeras armas.
D' ell aprenguí á manejar
lo pedrenyal y la daga,
y só 'l millor tirador
que hi ha de Vich en la plana.

serra. (Al Batlle.) Veritat es lo que diuhen,

no cregau que sia farsa.

bat. Ja sé jo qui son, don Joan,

que be ho pregona la fama.

serra. (Als Bandolers.) Veniu á péndrer assiento

sota d' aquesta enramada.

(Fineix la dansa, y al acabarse se sent soroll fora.)

bat. ¿Qué passa allí? ¿Qué es assó?

Ves á véurer, Segabossas.

(Segabossas, que está en peu detrás del assiento del Batlle, corre al punt hont se sent soroll, y torna en seguida.)

segab. Son uns gitanos, senyor,

que á don Joan de Serrallonga
volen la bonaventura