Pàgina:Los bandolers catalans (1868).djvu/4

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


  mes al que no done 'l crit

de viva, ab la veu ben clara,
ab molta forsa y bon pit,
me 'l portas á la presó...
sensa violentarlo!

segab.  Estich

enterat, pero jo crech
y es aquest lo meu avís,
que 'n donar aquesta festa
sa mercé es massa atrevit.

bat. ¿Per qué?
segab.  Perque En Serrallonga,

segons he sentit á dir,
es bandoler, y 'l virey
ha fet pregonar en Vich
que 's donan dos mil ducats
al que 'l porte mort ó viu
á Barcelona.

bat.  ¡Bergant!

assó n'ho deus repetir.
Si'l virey mana entre 'ls seus,
don Joan es qui mana aquí.
Es lo senyor de Caroz,
y lo senyor del pais,
y en cuant á ser bandoler,
sobre assó hi ha molt que dir.

segab. Mes ¿si venen los soldats

dels tercis?

bat.  Fuigme d'aquí.

¡Qué soldats ni carabassas!
Serrallonga té 'l cap viu
y 'ls millors soldats del rey
se 'ls menja de cinch en cinch.
Un día, y á fe que d' ell
no es, cert, la millor hassanya,
abandoná la montanya
pera sitiar un castell.
Trescents soldats que hi havia
ab un capitá valent,
sols al saber que venia
demanaren parlament.
Y's conta de una vegada,
crech que fou en Plantadís,
que de cada escopetada
ne matava vint y sis.

(Gabaldá que se havia retirat pera donar algunas disposicions, torna á acostarse al prosceni.)

segab. ¿Donchs es un home que espanta?
bat. No hi ha qui't puga guanyar.

Per tot hont posa la planta
fa la terra tremolar.

gabal. No hi ha un galan mes galan

de cent lleguas al entorn.

bat. Sempre, sempre fou don Joan

lo mes galan del contorn.

gabal. Ab son poder y figura

á tots ha robat lo cor,
als homens per la bravura
y á las noyas per l' amor.

segab. ¡Molt be tarda!
gabal. (Mirant cap á fora.)

 Ja está aquí.
Si no m'enganya la vista,
un home veig á caball
que cap aquí s'encamina.

bat. Es En Serrallonga, si.

¡Deu li dó molts anys de vida!

gabal. En gropa porta á la Joana,

sa companyera y sa amiga.

(La escena se ha omplert de gent del poble. Molts portan rams y los tiran en l'ayre, lo mateix que las gorras, ab la mes gran demostració de alegria.)

bat. Minyons ¡alerta! ¡Per Deu

que quede be la justicia!
Cuant arribe, un pich de ball.
¡Viva En Serrallonga!

tots.  ¡Viva!

(Se dirigeixen tots á rebrer á Serrallonga donant grans crits de viva.)

ESCENA II.

Dits y DON JOAN, montat á cavall, portant en gropa á DONYA JOANA. Rodejat lo cavall, entran tots los bandolers de En Serrallonga, entre ells lo FADRÍ DE SAU, PERE ROCAFORT, PERE LO BLAVET y PERE GAY. Tots portan pedrenyal en la ma y pistolas y punyal en lo cinturó. Serrallonga baixa de cavall y ajuda á la Joana á baixar. Gran animació en la escena.

serra. Aquí son tots, bona gent.

Bona gent, jo 'us dono gracias.
Lo que 'm doneu en amor
jo 'us ho pago en confiansa.

bat. ¡Viva En Serrallonga!
tots.  ¡Viva!
serra. Plauli al fill de las montanyas

respirar de sas llars patrias
las auras embalsamadas:
plauli al que 's veu perseguit
com llebra, de mata en mata,
trobar un poch de repós
entre sos companys d' infancia,
y apretar las mans amigas
de sos antichs camaradas.

bat. Senyor don Joan, eixas flors

que per vos eran guardadas,
(Presentantli una panera plena de flors.)
jo 'us las dono en nom del poble
á vos y á vostra companya.
Rebeulas com un tribut
y no 'm deu per ellas gracias,
que vostra festa es avuy
y debem tots celebrarla.

joana. Gracias admetau de mi,

y admetaulas de paraula,
que l' ánima 'us donaria
si no la tingués ja dada
al qui, sent rey del meu cor,
n' es lo rey de la montanya.
Si, miraume, bona gent,
miraume, jo só la Joana,
la que per ell ha deixat
palaus, y festas, y galas,