Pàgina:Los bandolers catalans (1868).djvu/3

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

LOS BANDOLERS CATALANS
Ó LO BALL D' EN SERRALLONGA,
CUADRO DE COSTUMS CATALANAS, AB COROS Y DANSAS DE LA TERRA.
PER
D. VÍCTOR BALAGUER.
_________

Entre las dansas parladas y declamadas del nostre país n'hi ha una que se titula lo ball d' En Serrallonga. En 1838 se tractá de posar en escena en lo teatro del Circo Barcelonés y se doná al autor lo encárrech de arreglarla y novament posarla en vers, guardant empero lo carácter de la dansa antiga y procurant conservar lo tipo y fisonomía de aquella, sensa despullarla de certa part grotesca coneguda ja del poble y admesa com moneda corrent. Lo autor tractá de cumplir ab lo encárrech, fent una pessa dramática calcada sobre l'antiga y tradicional, de la que aprofitá tot lo poch que li semblá tenir algun mérit literari. La idea del autor ha sigut la de sustituir ab una pessa dramática de algun sabor literari, ja que no de algun mérit, la ridícula representació del ball d' En Serrallonga, y á fi de ferla acceptar pel poble, li ha estat precís admétrer alguna escena de cert género que acás la crítica literaria trobe massa grotesca. Tingase donchs en compte pera la crítica.

_________ PERSONATJES.
DON JOAN DE SERRALLONGA.

DONYA JOANA DE TORRELLAS.
LO BATLLE DE CAROZ.
LO FADRÍ DE SAU.
LO FERRER DE GRATALLOPS
PERE ROCAFORT.
PERE LO BLAVET.



Bandolers.

PERE GAY. Bandoler.

SEGABOSSAS.
GABALDÁ.
UNA GITANA.
Un gitano que no parla.
Homens del poble.—Bandolers.—Donas.
—Balladoras y balladors.

________
ACTE ÚNICH.
________

La escena passa en una era prop del poble de Caroz.—Lo teatro representa un lloch ameno de aquells encontorns.—Montanyas al foro.—Un gran arbre al mitj del teatro y al peu del banch un assiento rústich sota un dosser de brancas y flors, disposat pera servir de assiento á Serrallonga y á sa amiga Joana.

ESCENA PRIMERA.

GABALDÁ, que está donant ordres á alguns mossos per lo arreglo de la escena. SEGABOSSAS, que entra corrent per la dreta. Pochs moments despres lo BATLLE DE CAROZ.

segab. Minyons, ja ve 'l senyor Batlle.
gabal. Tots á sos puestos. Veniu;

arregleume aquestos banchs.
¡Depressa! ¡Depressa! ¡Vius
com lo llam!

segab. (Que está mirant cap á fora.)

 ¡Que ve!

gabal.  ¡Correu!

¡No turbarse!

segab.  Aquí 'l tenim.

(Entra lo Batlle ab molta gravetat.)

bat. ¿Ja ho teniu disposat?
gabal. Senyor Batlle, tot ho tinch

á punt de orga. Sa mercé
pot mirar si es cert lo dit.

bat. (Mirant y examinantho tot.)

¡Be! ¡No 'm desagrada!... ¡Be!
Pero allí vull uns coixins
per don Joan y donya Joana,
y un altre banch vull allí...
y allí mes flots y mes... ¿eh?
ja m'enteneu... y molts crits
cuant ells arriben, soroll
y gresca, avalot, brugit...
y silenci sobre tot,
silenci molt, aixó sí.
L'ordre es lo primer. Silenci.
pero per assó molts crits
de viva!... ¿Ho teniu entés?

gabal. Procurarém ferho aixís.
bat. Es la festa de Sant Joan,

y 'ns havem de distingir.
Puig que 'l rey de las montanyas
es Serrallonga, es precís
que celebrem lo seu sant
com la festa del pais.
Donchs entesos, y al treball,
y tot lo demés per dit!
¡Segabossas!

segab.  ¿Senyor Batlle?
bat. Tu 't ficarás entre mitj

dels grupos y disposat
mes ordres á ben cumplir.
No forsarás á ningú,