Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/113

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


cal tenir resel que molt estam en mig com lo Regne de Valencia era de moros; estaven los de Tortosa á la espona y ab cuidado; be que corregudes de moros y turchs, mai no falten á la marina, mas no encarnen, y á fé que los fem també de males burles, que en lo any 1523 los prengueren tres fustes ab tota la eixarcia, é ab tots los turchs y cautius christians que portaven, y en lo any 1546 los prengueren una galeota ab setanta y dos turchs, y deslliuraren cent cincuanta cautius; y en lo any 1553 envestiren una grosa galeota en la punta dels Alfachs posantlos nosa á les boques de la artillería que portava en terra rasa, y descuberta dins la qual mataren alguns turchs y amarraren vint y hu cautius chistians que pera eixugar unes veles anaven lansats en terra junt á ella, y prengueren les veles y dos gosos de ajuda que lo capitá portava en la fusta, fent lan anar lo cap trencat, y no ab poca presa, y en altres infinites vegades los havem pres qui quatre, qui sis, qui deu turchs fentlos emboscades y usant ab ells de molt bons ardits de guerra: Si Señor si á la feé no penseu que aixi los deixam anar franchs del tot.
 D. P. Recordantme del que ara darrerament haveu dit de aquell reparo de les bastides que pera la guerra del Rey D. Joan se feu, me prech gana de saber com pasá állo y que desgracia fonch aquella dels catalans tan gran que sent tan fedelísima gent com son y tan inclinada y usada al servey de sos Príncipes en tot temps sien caiguts com caigueren en tan malt cas de fer guerra al Rey D. Juan son Señor: de veritat que espanta asó á tots quants ó saben que de la nació cathalana tenen noticia.
 L. Es un llaberinto aqueix tan gran que no sé si una altra ariana bastaria atraurer al home que en ell una vegada entrás y per só será millor deixaro de tractar per ara.
 D. P. No sino que hu ha de dir y aixi hu suplich Señor tan encaridament com puch que aquesta mercé me fasau, perque jo desitjo saberho en infinit, ya dies que