Rey D. Alonso son oncle Rey qui hagues en la terra en ser donador y lliberal, sabé tan avantatjarse á tots los Reys que sens tenir regnes pareixia mes Rey que tots los altres Reys; fonch també tan gentil dezidor y festeijador de estrangers, y tant delicat inventor de gentileses y festes que tot lo mon lo desitjava seguir y servir; tot lo saber en coses de noblesa y reals cumplimens de cort relluhien tan en sa casa, que á ella com á escola de gentilesa y perfecta crianza, acorrien tots los homens de honor y de valor, y ab assó fonch tan bon christiá y tan devot que fonch reputat per sant. La segona muller fonch D.ª Joana, filla de D. Federich Enriquez Almirant de Castella y de aquesta tingué al Príncep D. Fernando de Aragó á qui diem lo Rey Cicilia y apres fonch Rey de Aragó, á qui diem lo Rey Católich, lo mes Senyalat Rey y mes ben fortunat que ja hagut en la corona de Aragó. Estant dons lo Rey D. Juan absent de Navarra per la jornada de Nápols que en compañía y pera volensa de son germá lo Rey D. Alfonso de Aragó, feu quant de aquell regne se feu la conquista y també aprés mentres que tingué lo govern de aquestos regnes per lo mateix Rey D. Alfonso, acomaná lo regiment de aquell regne de Navarra á la Reyna D.ª Joana segona muller sua: lo Príncep D. Cárlos tenintse per agraviat de asó que son pare acomanás lo regne que per sa mare li pervenia á la madastra, y á ell deixás repudiat com que fos algun home perdut, y com ell fos en la veritat, tal com vos he contat encara que en los primers anys de la juventut sua disimulá esta mala obra, peró vingut á perfecta edad, no podent mes sufrir tal injuria, envia á suplicar al Rey D. Joan son pare que nol vulgués aixi afrontar en llevarli lo govern del Regne de Navarra que á ell com ereu de la Reyna D.ª Blanca de Navarra sa mare pertañía; que asó era mostrar al mon que en la persona sua hi havia alguna inhabilitat é inca-
