Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/119

pasitat y que fins en aquella hora, los pochs anys de la edad sua hi havien pogut cubrir la sua nota de infamia; mas que trobanse ya en la edad que tenia perfecta no podia donar bona rahó al mon de aquell agravi y per so l' suplicava fos de sa gracia y merce manar donarli á ell lo regiment de aquell regne, perque cumplia així á la honor reputació y autoritat sua certificant á Sa Altesa, que lo estímulo de aquestes coses y no copdicia de governar lo forsaven á suplicarloy. Estas y semblans coses, feu explicar en la embaixada dignes de gran consideració que yo ara per no ser prolix, deixaré de reletarles.
 D. P. Parme á mí que tenia rahó lo Príncep.
 L. La major del mon; lo Rey de asó non fa res mas de allí avant en quant podia, y en quant se oferia, mostrava disfavor molt gran al Príncep son fill, la qual cosa no podent tolerarla lo real ánimo del virtuós Príncep, determinás ab lo favor dels Lusitans una de les dos principals parcialitats de Navarra, y del Rey D. Enrich de Castella de llansar á la madastra del govern de aquell regne y asó fonch en temps que lo Rey D. Joan se trobava en aquestos regnes, lo qual sabuda la nova de asó ab gran celeritat saltá en Navarra ab la mes gent que pugué y pasats alguns encontres entre pare y fill, finalment en una batalla restá vensut, y pres lo Príncep, lo qual fonch aportat pres al Castell de Montroig en Aragó y apres al de Morella, en regne de Valencia, de hont per intervenció de molts prelats, y altres grans señors fonch tret y tornat en gracia del Rey restant fetes entre pare, y fill sobre lo govern de Navarra certas capitulacions, y perque lo Príncep pertengué que no li foren guardades, y també per tornar la regna el regiment del mateix regne deslliberá de tornar á la primera rencilla en la qual li sucechí no millor que en la primera salvo que puig no resta pres senhaná á Nàpols haont regnava lo Rey son oncle D. Al-