Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/122

 Lo Rey en asó per complaurer á cathalans consentí volenter y aixi perdoná al Príncep tot lo pasat y als catalans prometé ab gran solemnitat que de allí avant ell tindria y traetaría al Príncep son fill ab lo amor de pare y guardaría y reputaría sá persona y sá onor y autoritat com la sua propia, fet tot asó ab lo cumpliment apuntat. Lo Principat trameté á despeses propies 7 galeres á Sicilia aont encara estava lo Príncep pera ferli saber lo concertat y para suplicarli vulgués venir así á Cathaluña; lo Príncep encara que tot tems tenia per sospitosa á la Regna sa madastra pero per asegurarlo tant los Embaixadors cathalans per part de tot lo Principat fonch content de venir com de fet vingué ab aquelles 7. galeres á Barcelona.
 D. P. Molt me es á mí nou lo que contau Sr. Libio: Yo he lleigit com ya tinch dit tot lo discurs de aqueixa guerra en Livio Marineo, pero no diu res de aixó que vos dieu ara só es, que los catalans se atravesasen en aqueixes diferencies, ni que lo rey los donás paraula de res ni meiñs que ells portasen lo príncep así á Cataluña.
 L. Aixi es veritat que non diu res, y per so se mostra mes clara la malicia y ruindat sua y vellaquería, que ya pera mes carregar als catalans y descarregar al Rey, no vulgué escriure res de lo que en lo negoci se era tractat ni res del que ja abans havien pasat señaladament vullgué callar la tramesa que los catalans feren de les set galeres pera portar lo Príncep á despeses propies perque no considerassen los venidos que per alló havien tingut alguna causa de justa queixa per tanta gana que tenia deixar carregats los catalans y encara ha gosat dir sens mes vergoña que lo Princep desde allá de Cicilia feu embaixada al Rey son pare pera demanarli perdó, y que en continen que la tingué torná en Cataluña acompañat de molts cicilians sens voler fer memoria com he dit que catalans