Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


fosen anats á portarlo ni que catalans ninguns vinguessen ab ell essent lo contrari tan notori que no hi ha qui ú ignore, ni tampoch en quant escriu, diu res en rahó de les reals parts y admirable condició del Príncep, y tot perque en poch ni en molt no restás en los catalans la culpa que ell los carrega alleujada y aixi per só podeu ben acabar de entendre la malicia y dañada intenció, que aquell Marineo hom insular tingué en lo escriurer volent callar tan notories veritats ha de creurer ningú que havia de fiarse lo Príncep aixi tan llauixerament y tan sens mes del Rey com ell diu tenint tan provades les trampes y dañats propòsits de la Reyna essent veritat que ab tot lo que los catalans lo aseguraren los quals en aquell temps estaven en reputació y opínió de altres romans pera en tota la Europa no si volia fiar com ja he dit ni si fiará sino ab la sobrada importunació dels Embaixadors y molta confianza que tingué del arrimo y valor de catalans y aquest fonch lo punt sustancial y lo estímulo major que als cathalans apres mogué á fer lo que feren considerant que per aquella confianza se hera determinat de venir lo Príncep y havia patit.
 D. P. Gran rahó tenia de notificarse, de mi os se dir que may mi fiara y també os dic que los cathalans se posasen en molt gran laberinto y no se jo com no miraren millor lo que feren esent com son tan savis y tan reposats y recatats en sos actes.
 L. Y per no mirari prou los vingué apres de sobre tanta calamitat y desventura que es estat perduda casi la mitat de Cathaluña perque puig ja foren en lo fanch de lliberaren á la fe de calsigarlo ab molt gran valor y esfors.
 F. Qui no habia de fiar de son Rey majorment en promeses fetes pera benefici de son fill?
 D. P. Qui tenia vists y considerats los intens y trampes de la madastra.