L. Finalment com he dit lo Príncep arribá asó en Cathaluña y besá les mans al Rey son pare, humiliás ab gran cortesia á la Reyna sa madastra, ferense per esta vinguda grandísimes festes y alegries y mudárense en aquella hora totes les coses en tal forma que pareixia que no hi havia de haver del pasat ja mes memoria. La Reyna empero que pera fer regnar son fill rabiava no teninse gens per contenta del que vehia si be que disimulava fort tingué forma de doná á entendre al rey que lo Príncep tenia concert fet pera matarlo.
D. P. Jesus es posible que de tal infamia notasen á una persona tan santa y tan bona com vos haveu dit que era lo Príncep y lo Rey vingué en creurer tal cosa?
L. Lo Rey ho cregué y prontament maná pendrer al Príncep que á les hores era en Lleyda ahont lo Rey tenia Corts als cathalans y fentlo portar pres al Alfageria en Zaragoza y allí fonch detingut molt estret.
D. P. Que faria y qual restaria en aquella hora Cathaluña vehense tan afrontada ab la paraula rompuda y al Príncep que tan clarament amava pres y tan maltractat y en aquell temps que de tan poblada se obria com una mangrana.
L. Ja podeu pensar qual restaria la Cort que en Lleida estava ajuntada per una part envia tres embaixadors al Rey suplicassen per la llibertat del Príncep y per altra elegí 27 persones dels tres estamens a les quals doná plenísim poder pera tractar, delliberar, suplicar, fer y gastar tot lo que fos menester pera la deslliuració del Príncep manant y provehint que en continent les dites persones elegides sen anassen á Barcelona y dins la Casa de la diputació se ajuntasen y allí representant tot lo Principat provehisen en tot lo necesari: les quals aprés de ajustades allá delliberasen trametre nous embaixadors y aixi eleigiren 12 persones que ajustades ab les tres de la Cort
Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/124
Aquesta pàgina ha estat validada.
