Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/125

de Lleida foren 15 les quals totes juntes suplicaren al Rey per la mateixa llibertat y férenli queixa de la paraula rompuda respon que non vol res, carregant de mes veles los diputats y 27 persones que li embien 45 embaixadors mes astant de forma que penso si foren 60, ni per aqueixes tampoch lo regne fá res ans bé tingué sospita que los embaixadors venien á proposit de pendrel per lo qual se partí de Lleida de nit y á peu ja ques volia posar á sopar deixant les taules parades y aixi aná fins á Fraga y aprés de allí á Zaragoza.
 D. P. Que desbarat tan gran y ab quanta confusió restaren los embaixadors y la Cort que allí estava ajuntada.
 L. Ja may fonch vista cosa mes terrible ni mes miserable anaben totes les gents per los carrers atónites, confuses, desatinades mirantse los uns als altres sens saberse donar remey ni consell.
 D. P. A la fí en ques resolgueren?
 L. Lo Principat de Cathaluña vehent ja clarament que lo Rey D. Joan no sols atapava mas que apartava les orelles á tan justes plegaries que ja per vía de paraules no tenia remey lo negoci delliberá remediaro per vía de obres y aixi ajustá de prest un poderós exercit y fer Capitá general de aquell al Compte de Motlicamara que en continent marchás á la volta de ahont era pres lo Príncep per deslliurarlo á forsa de armes, entés asó per lo Rey reselante de majors inconvenients provehí incontinent que lo Príncep fos deslliurat y aixi fonch fet y no contents encara de asó los catalans volgueren que lo Príncep tengués en Cathaluña lo govern y mando plenísim en tal forma que al Rey sols quedás lo nom de Señor, los fets y la fidelitat se donás tota al Príncep pera seguritat de la qual cosa fonch feta una solemne capitulació entre lo Rey y Principat, asó con dos asentat tant en favor de catha-