en veritat lo que de elles se conta, y asó per tres rahons, la primera y fundamental es, perque trobam y vehem realment y de fet en Cathalunya tots los señors de aquestes novenes en peu, so es, dels nou Barons, dels nou Comptes, dels nou Vescomptes, dels nou Nobles, y dels nou Verversos, que essent com es aixi, parque no voler-ho creurer, es negar la veritat per nostres propis ulls mirada. La segona rahó es, que posat cas, que no trobeu de asó los originals de estes cróniques, que com he dit ne pot ser la causa, aquella crema del archiu real, empero trobense los epítomes ó abreviacions de.aquells originals fetes per Tomich, per Lucio Marineo, y ara últimament per D. Geroni i Sans Abad de Benifazá y per altres antichs, en totes les quals llaguíssimament se fa memoria de aquestes novenes sens dubitar en res de aquelles senyaladament ne he llegit jo unes, y les tinch en mon poder que foren escrites dos cents anys ha sens saber qui fonch lo autor qui les copilá, les quals no son estades ja may estampades y ab tot que son diferents en moltes coses de les que feren Tomich y Lucio Marineo, pero en lo que toca á les primeres institucions de Catalunya ab assó de les novenes son molt conformes sens discrepar en una jota, y es de creure que aquestes no hu hagueren aixi escrit sino ú haguessen en lloch mes estés aixi trobat, ni es maravella ni cosa nova fer estes epitomes, ni tampoch es cosa nova que á elles se dona fé com els mateixos originals que de Tito Livio de la major part de les sues decades, ni de Trago Pompeyo de tota la sua gran obra no tenim los originals, mes no per so deixam de donarse á les epitomes de aquells del primers fetes per Lucio Floro, y del segon per Fustino, perqué adaquestos en lo que han sumat tanta fé los donam, com als principals autors. Mes avant si algú dirá que los que han fet les epitomes ó sumaris, que tot es hú, de les coses de Catalunya no dien
