Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/145

de que autors ho trauen, com ho dien Lucio Floro y Fustino: responch que estos ja dien que lo que escriuen es sumari de les cróniques de Cataluña que altre no poden dir, perque estes cróniques no son de un autor á soles com es Tito Livio pera Floro, y Trogo Pompeyo pera Fustino, sino de molts; per so que cada Rey te un, ó dos, ó mes cronistes, y los que apres volen fer sumaris de tot lo que abans troben al lloc escrit en aquelles cróniques no solen fer mensió dels autors basta que la fassen dels Prínceps, y de les obres de aquells sumariament; lo contrari ha de fer, qui un autor á soles vol abreviar quant lo tal auctor tracta llargament de diverses temporades, per tot assó concloch que Tomich y altres basta que ajen abreviat lo que han trobat que no ere mester dir de haont ho han abreviat. Perque tampoch lo mateix Tito Livio en ses Decades, ni Josefo in antiquitátibus, ni Plutarco in vita Illustrium, ni Beroso in monarchia Caldeorum ni altres en infinit número en tot quant escriuen, que es molt, y de molts centenars, y encara de millanars de anys no donen autoritat de hont ho trauen sino que sols dien lo que han llegit, ó en altra manera sabut comformanse en la veritat lo millor que poden per los versemblants que troben: Donchs en asó de estes Novenes de que tractam son hi tant complicadament com en altres coses puguen eser perque com he dit vehem ab ull lo que llegim en escritura, y també sabem que quant lo Rey dona previlegi de Baró ad algun Cavaller en aquest Principat diu aixi: Que li dona tal, y tanta autoritat y preminencia com te qualsevol dels nou Barons de Catalunya. Per vos señor que es aquesta important conjectura?
 D. P. Es tan gran quem par suficient prova.
 L. Es aixi. La tercera y última rahó es que la creenza universal, y general de tot aquest principat la comuna opinió, la publicaven y fama es estada, y es per avui, es