sens contradicció alguna que lo negoci de aquestes Novenes pasá aixi com ho deixen escrit tots los autors, que he nomenats, y per só es estada gran temeritat la de Carbonell de gosar dir, y afirmar que cesa ser veritat lo de les Novenes contra la autoritat de tans centenars de anys que les aproven, y la general crehensa que per tals les tenen sens lo que com he dit ho deixen escrit Tomich, y los altres perque es de creure que ells ho an tret de altres mes antichs los quals ho tragueren per ventura dels originals hans ques cremasen si ja per ventura algú de estos no ho atret per si mateix dels mateixos originals com crech que aixi será, y Tomich ja diu que Filomena secretari de Carlo Magno ho te escrit en una crónica que ell feu del mateix Carlo lo qual escrigué en lo any DCCLXXXV, y diu que lo Emperador deixá manat en son testamen á son fill Lluis que donás cumpliment á dites Novenes, y que rebé lo testament lo mateix Filomena, llitguen donch los que duptar volen asó al Filomena que allí trobaran la veritat y lo modo de com se feu alguns cavallers de Catalunya que per sos propis interesos no volen admetre asó de les primeres institucions, tenen á Tomich per sospitós dient que perque fonch molt gran servidor, y vasal de la casa de Pinós una dels nou Barons magnats escrigué lo de les Novenes y á la veritat aquella rahó mes prest los ve contra que en favor perque si per honrar aquella casa escriguesa lo de les Novenes com se preten, en lo primer lloch de tots los nou la posara puix ab lo ser tan principal, y tan llustrosa aquella casa de Pinos en Cathalunya no li faltava bon subjecte, pero ell no sols no la posa primera, mas ni la posá cap de terna, que al Moncada, al Cervera, al Anglesola fa caps, y principi de les ternes com á la veritat ho foren, y la de Pinós posá en segon lloch de la primera terna conforme á tots los altres autors, que sobre asó han
