F. De aixó puch yo donar tan bona rahó com ningú perque tinch llibres en ma casa y ne he vist també en altres cases de asi ab ques mostra bé que era molta cosa lo negosi que asi se tractava y á fé que se estenia molt.
D. P. Seria fins á Barcelona y Valencia.
F. Bo está aixó y perque no fins á Genova, á Roma, á Nápols, á Venecia y á Cadiz, á Chipre, á Sicilia y á la part de Ponent, á Sevilla, á Portugal y pasaven á Flandes, á Inglaterra y en altres parts.
L. Santa María que tant se estenia la sua flasada? Donchs ara nom maravella que en cada casa dels ciutadans en la major part tinguen una marca entretallada en pedra la qual mostren tenirla en tant com les armes propies que fan.
D. P. Fan bé que ja puig no tenen aquells tans diners ab que negociaven, que al menys guarden les marques pera quant tornarian á tenir diners pera fer negosi.
L. Igual seria tenir los diners que á elles, mas de aixó de guardarles prometvos que hu fan, y tant, que per tenirles ben guardades os fas saber Señor que les posen en ses capelles y sepultures.
D. P. No es posible.
L. Yo os dich la veritat.
F. Que no tenen á bé Sr. Libio que les marques estiguen allí?
L. No cert.
F. Y les armes tampoch.
L. Si les armes.
F. Y com, no son los dos señals obra profana, dons perque hi ha de está lo hú mes que lo altre? Ans me apar á mí que de rahó haurien de estar allí les marques y no les armes, perque les primeres señalen en certa manera pau, y les darreres anuncien guerra y veheu si estaria en la Iglesia millor lo señal de pau que no lo de guerra.
Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/24
Aquesta pàgina ha estat validada.
