Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tots los prínceps sino lo universal príncep de la Iglesia no voleu que vixca com á príncep y si li llevau lo patrimoni com ho pora?
 L. Yo hos diré com pora ó almenys aixi me par á mí que poria, que dels delmes y de les primicies ve que vuy vihuen tots los Prelats y altres eclesiástichs de la christiandad donasen certa part quis cun any al Papa, y tal part que tot cumulat pugués eser suficient forma pera viure com á Papa y asó no sols seria convenient remey pera viure ab la majestad que deu lo Vicari de Jesuchrist, pero als prelats y als altres eclesiástichs los seria salud disminuirlos les rendes que també los daña la demasiada greixesa que tenen «quia omne nimium nocet» com diu lo Savi.
 F. Nom par á mí mal lo que diu lo señor Libio mas com se poria fer aixó.
 L. Volguesen lo Papa y tots los prínceps de la christiandad que prou si trobaria forma.
 D. P. Es cosa nova aqueixa y may ses vista semblant adaixó.
 L. Anau engañat que ans bé quasi de esta forma vivien los Levites entre los altres del poble de Israel, que á aquestos nols doná Josué porció en la terra de promisio perque aixi loy mana Deu, sino que les altres tribus los tinguesen repartits entre si pera administrarlos lo Sacerdoci que sols als levites era lícit lo administrarlo, y també quasi de esta manera se sustenta per avuy la Religió de Sant Juan que tan florida está que cada Comanador dona certa porció de la renta que té de sa Comanda al Señor de la Religió per llur sosteniment.
 D. P. Nom desagrada lo que haveu dit y estich ja á la veritat prou satisfet de vostres rahons, mas en lo que toca á la guerra que aqueixos dos prínceps tenen dich que es molt gran infelicitat la del Rey D. Felip y no fonch