menor la del Emperador son pare, que los principis de sos reynes los haja cabut en desgracia tenir guerra contra los Vicaris de Christo y de la Iglesia, esent com son tant católichs prínceps y tan defensors y zelosos de la religió Christiana.
L. Aixi es veritat pero gran alibio los es que la culpa no sia estada sua, ells son estats prou osats á la guerra, forsat es estat també que ajen respost ab ella, que com diu lo nostre refran cathalá, á pledeixar y bandoleixar vos poden forsar.
F. Com digaume Señors que també tingué guerra lo Emperador ab lo Papa?
D. P. Puig no? Si á la feé.
F. Quin Papa era y perque la tingueren?
D. P. Ab lo Papa Clement seté de aquell nom y per lo mateix reyne de Nápols y tenir per valedor á Francisco Rey de Fransa com ara te també lo Papa aquest Rey Enrich que vuy es y de tal manera será feta entre ells y altres la lliga y concordia contra lo Emperador, que ans de moure la guerra ja tenien entre sí repartit tot aquell regne.
F. Santa María donchs com sucsui al Emperador lo negoci.
D. P. Molt bé hagué victoria contra tots los enemichs ab la virtud y forsa gran que tenia de sa justicia: fonch pres lo Rey de Fransa, fonch pres lo Papa, fonch presa Roma y finalment Fransa venzuda y tota Italia domada.
F. Y donchs lo Papa no podia considerar per lo succes de allavons que no es servit Deu de que ell fasa.
D. P. Yo crech bé pera mí que ell ho te ben considerat, mas está tant aprés y tant subordinat á sos parens que no está en má sua fer altra cosa.
F. Y als parens quels mou á fer tan iníqua obra?
Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/33
Aquesta pàgina ha estat validada.
