per la murada que vuy va de la torreta, prop lo Castell, fins á San Domingo, y combatent arribaren fins á la casa que deien de la Suda, situada en lo carrer que encara per avuy li dihuen de la Suda, la qual casa es en estos dies de un particular que se diu Llorens Gomis y que en lo cantó de la mateixa casa en lo pany de la pared que mira ves la porta del Castell que á les hores era tot una plasa, maná posar lo Compte les armes de aquestos quatre cavallers que també li eren capitans, esculpides en pedra com per avuy encara hi están.
F. Jo les he vistes allí prou vegades, pero parme que les han mudades en la frontera de aqueixa mateixa casa.
L. Así es ver.
D. P. Y per qué les han mudades?
L. Perque lo amo de la casa ha volgut redificarla y pera ben ferho, ha determinat derrocar tota la pared frontera y la altra del costat ahont estaven les armes y perque per avuy ja no hi ha plaza aont elles estaven com abans ni solia haver sino que hi há un carreró estret que puja á la costa dels Capellans ves les finestres del Castell, ab parer y voluntat del Compte de Aytona y dels altres cavallers de qui es interés afet posar les mateixes armes en la pared frontera com ara están, encara que lo mestre per error ha posat les del Semanat al costat de les de Moncada, que havien de posarles les darreres segons que abans estaven.
F. Poch importa aixó.
D. P. Ans importa molt, que no sens fonament estaven de aquell modo posades.
L. Té rahó lo Sr. D. Pedro; pero així estarán per ara.
D. P. Señor, qui foren per vostra vida eixos quatre cavallers?
L. Lo primer fonch mosen Guillem Ramon de Moncada, lo qual també fonch en aquesta empresa Capitá
Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/64
Aquesta pàgina ha estat validada.
