Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ra Francisca Despuig, muller que fonch de Pere Joan Despuig, que com sabeu fonch una molt gran sort de dona, y de molta autoritat y veritat, digna succesora per cert de tan singulars matrones, he oit dir que en los primers dias de la edad sua se trobaren en Tortosa encara moltes de aquelles robes ab les insignies de les aches y deya que casi no i havia dona onrada que non tingués, mas que ja tampoch no les usaven.
 D. P. Es que tal cosa nos avia de deixar perdre en ninguna manera.
 F. No seria mal tornarla, y també lo de anar les dones davant los homens.
 D. P. Dicvos que res que tocás á conservar la memoria de tan singular acte, jo noú deixaria perdre especialment lo des haches en ninguna manera se havia de deixar.
 F. Yo tindria per cosa imposible, ó, per molt dificultosa tornarles á usar ab la generalitat que solien; mas podrías ' fer asó, y seria un bon medi perals dos estrems, só es, que portassen aquelles insignies, les mullers dels tres Procuradors, y les del Paer en cap y Jutge en cap, perque aixi com aquestos representen la Universitat, Jurisdicció, y Estament de la ciutat, aixi també en aquestes cinch senyores llurs mullers, se representaria la memoria de tan señalada cosa per la qual han pogut administrar los marits aquells officis.
 L. Millor seria que les mullers de tots los officials les portasen, puig tots igualment administren la Jurisdicció.
 F. O! aixó també, que nom' desagrada.
 D. Ρ. Y seria com lo que digué Gonsalo Ernandes aprés de guañada la de la Chrinola per voler onrá á dos cavallers quel havien molt ben servit en aquella batalla girantse als que menjaven ab ell «deixar acentar á essos dos Cavalleros á comer, que si no fuera por ellos, no tuvieramos nosotros agora que comer.»