lentissima, Tulus eam modicus amnis super, ingens Iberus deorsum attingit.»—Mirau donchs per vostra vida com se pot compendre per semblans paraules, que Tulus sia Tortosa ni menys població, sino que es riu y será lo aquí per avui diem Francolí, que pasa junt á Tarragona: bé han gosat dir alguns que aquell adverbi deorsum, havia de dir Dertosam, y es sert que aixi estiguera millor la cláusula, y més certa la descripció, pero com se vulla que siga, nunca Tulus será població, sino «módicus amnis» com diu lo autor. Mas lo Carbonell ha sabut mirar tan poch en asó com ha mirat en altres coses que de Catalunya ha escrites de ont se es seguit, que en lloch de donar llum, nos ha deixat tenebres, y causat cisma y discordia entre catalans sobre les primeres institucions de Catalunya; en lo demés es cert que Tortosa ja mai ha tingut altre nom sino Dertosa, asó se prova per lo que trobám escrit no sol en los llibres de gravíssims autors antichs y moderns, mas per lo que trobám també esculpit en pedra y en metall, que son les dos coses mes durables del mon: primerament Plini de natural historia en lo llibre tercer y en lo capítol tercer, descrivint les Provincies y poblacions de Espanya, diu aixi:═Tarracone disceptant populi XLIIII. quorum celeberrimi civium Romanorum Dertusani, Bisgargitani, Latinorum, Ausetani, Cerretani... etc...—bé es veritat, que en altres llibres del mateix Plini he llegit dertusani y no dertosani, mas no sé si será trastocament de la lletra de, ó, en, ú, per culpa dels estampadors. Estrabó excelent geógrafo en lo llibre tercer diu: «Jiu ipsoque Iberi transitu Dertosa Colonia,» ya veu com la fá població de romans, y la nomena Dertosa. Claudio Ptolomeo antíquisim cosmógrafo en lo llibre segon capítol sisé en la Taula de Europa la nomena Lertosa, mudantli aquella lletra D en L, será per ventura ambé per corrupció de la lletra, ó, per parlar de tan lluny
