Pàgina:Los fills de la morta-viva (1879).djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
–54–


Altre dels entusiastes campeons qu' al crit de la mare pàtria, donat per boca de Cárlos Ros, valentament llavors varen respóndre, fon aquest religiós dominico. Naixqué en la vila d' Ontinyent, en qual esglesia parroquial alcançá, en 9 de Juny de l' any 1740, lo sant baptisme, com á llegitim fill del Doctor en medicina En Antoni Galiana y de Na Lluciana Cervera, tan honrat com virtuos matrimoni.

Vestí, sent encara una creatura, l' hábit de Sant Domingo, profesant á 10 de Juny de 1756, en lo convent de sa mateixa pátria. Demprés aná al Colegi d' Orihola á estudiar la filosofia y teologia, eixint tan aprofitat, que defengué conclusions generals d' aquelles ciencies ab molt aplauso; conclusions que formaben un voluminós tomo en quart major, qu' es guardaba anys arrere en la llibreria del Real Convent de Predicadors de Valencia.

En lo del seu poble, Ontinyent, lligqué arts, com llavors se dien, y feta la oposició que calia, lo P. General Boixadors, li espedí la patent de Mestre d' estudiants del convent de Sant Onofre, ahon arrebatat de sa natural inclinació á la erudició romana, no repará en dedicarse al estudi encara en aquelles hóres necesaries pera descans, acarreántseli á consecuencia de açó una tísis. S' en torná á la seua terra, y tantost com son pare (famós meje) li prengué lo pols, vá dirli: «Jo moriré primer que tú, perque ta enfermetat, encara que llarga, es incurable,» com tal mateix sucehí, morint mes tart que son pare en dita vila d' Ontinyent, dia 4 de Març de 1771.