Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/104

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que los espays endolen, efluvis del combat,
veuréu com hi dibuixa, radiant y falaguera,
sa imatge venerada la santa llibertat.
¡Guerra als tirans que's gosan dels braus en l'agonía,
que de San March al tíndrer encadenat lo lleó,
mercat de esclaus ne feren un jorn de Llombardía,
pel' llot arrosseganthi á trossos sòn pendó!
Butxí es de Italia l'Austria superba.
La patria plora. ¿Qué esperau donchs?
Devant nosaltres hi ha llops famélichs,
detrás nosaltres verges en plors.
¡Partim, anem, marxem!
Sobre hecatombas fetas de austríachs
nostra bandera desplegarém.
Trompetas de la patria, sonau lo combat ja.
¡Trra, ta, ta, ta, ta!
Lo foch del amor patrio ja nostre cor encen.
¡Passem lo camp austríach, passémlo á foch y á sanch!

¡Ninch nanch, ninch nanch, ninch nanch!


Ja del ferro las bodas anuncian las trompetas.
Sòn llit nupcial las planas estenen pel' combat.
¡Hurrá, fills de Cerdenya! Deixau vostras ninetas,
que sols es la batalla la nuvia del soldat.
De nostras santas glorias élls entelar voldrían.
las páginas hermosas ab sòn impur alé.
Del regne de Cerdenya sa mina ne farían,
pus que jan's ho demostran, de robos y saquetjs.
Ja que no tenen misericordia,
fèm que de élls corra sanch á bassals.