Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/108

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

fá remoure,
admirem tanta hermosura
com natura
vá als ulls nostres desplegant;
y olvidem lo trist calvari
que el fat vari
nos impulsa á anar guanyant.

Viu com llamp, cuant fèr se inflama,
fá sa via
lo rich barb de roja escama
que el Ter cria;
y en tant romp ona tras ona,
al vent dòna
cants de amor, pintat aucell;
y 'ns etsisan las ninetas
ab rialletas
de sos llabis de clavell.

Sos plahers guarde lo qui en vilas
malbarata,
per festins y jochs, sas pilas
d' or y plata;
que 'l que en palla honrat reposa,
tranquil gosa
lo escás fruit de afanys constants,
sens que enveje en sa pobresa
més grandesa
que 'l amor dels sèus semblants.