Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/109

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



III.


Cantem, ninas del Ter,
al so de la dulsaina ;
cantem, ninas del Ter,
lo amor de un cor fidel.

— « Prop de una font, que de penya escarpada
mana en rich doll per lo camp nutritiu,
Áurea gentil, contra un olm recolsada,
guarda 'l remat, mentre ab cants axís diu:
— «Crusáu plans y montanyas,
«suspirs, que á mas entranyas
«arranca un trist recort;
«y á Elmir, que l' cor anyora,
«diréu, jamay perjura
«aspiro á altra ventura
«que á sa sort unir ma sort.»

Cantem, ninas del Ter,
al so de la dulsaina,
cantem, ninas del Ter,
lo amor de un cor fidel:
— « Talla el vent fèr un caball de bravura,
cuant sòn impuls, bras de ferro domant,
páral' de un colp; y Áürea véu ab ternura
rich caballer á sos peus suspirant.
Y al ansia ab que éll intenta
pintar la flama ardenta
que bull dintre sòn cor,