Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/110

contesta la pastora:
— «De Elmir só, y may perjura
«aspiro á altra ventura
que á sa sort unir ma sort.»

Cantem, ninas del Ter,
al so de la dulsaina,
cantem, ninas del Ter,
lo amor de un cor fidel:
— Diu éll llavors:— « Ab espléndidas joyas
«rica ornarás ton angélich semblant;
«ninas gentils, com de flors frescas toyas,
«y host de vassalls tos capritxos farán;
«y en bells palaus, senyora,
«del cor que humil te adora,
«serás delicia y nort.»
Mès diu ella allunyantse:
— «De Elmir só, y may perjura
«aspiro á altra ventura,
«que á sa sort unir ma sort.»

Cantem, ninas del Ter,
al so de la dulsaina,
cantem, ninas del Ter,
lo amor de un cor fidel:
— «Al repicó de un templat tamborino
sona festiu un fluviol pastoril....
Es lo de Elmir, que, espifiant un dòls trino,
cau ple de amor als peus de Áurea gentil.
Llavors la pastoreta,
li llansa una ulladeta.