Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/111

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que es de sòn pit conort ,
y, al temps que l's dos se abrassan,
li diu ella ab dulsura:
— «No aspiro á altra ventura
«que á la sort unir ma sort. »

IV.


Á las ninetas més candorosas
tots junts cenyim,
ricas guirlandas de murtra, rosas
y gessamins.
Devall lo espés ramatje
que ombreja la devesa,
unim ab gentilesa
las mans ab un sol llas;
y al so de las tenoras
que alegran eixa plana,
alterne ab la cerdana,
lo alegre contrapás.

Á las ninetas més candorosas
tots junts cenyim,
ricas guirlandas de murtra, rosas
y gessamins.
¡Oydá! ... las grallas donan
sas notas més agudas:
peguem tres corregudas...
un vol y un altre vol;
marcantnos las mudansas
petit bailet, que ab tino