Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/117

los hómens del cor fret negaren al Messías:
aqueixa gran historia eternament espanta.
Un ginebrí famós, ab ben laudable zel,
de Cristo celebra la resplandent doctrina;
en temps de negacions la confessá divina;
diu: tal sublimitat sols pót venir del cel.
Un jorn nasqué un infant del seno de María;
ningun fill de altre mare ha obrat aquells prodigis:
ni sabi, ni guerrer deixá jamay vestigis
de tanta potestat: ¿ab quí s' compararía?
¿ab lo profeta alarb del sabre y del Koran?
Sa fé cuasi ja viu tan sols de tolerancia;
passats los dias són de la mora arrogancia:
dol al cristiá fa avuy lo pobre Gran Sultan.
Y lo Evangeli en tant, més fort com més antich,
sa marxa vá seguint, y sòn orígen proba;
cert no ha fallit sòn nom, sòn nom es bona nova:
sí; Cristo es fill de Dèu, de tot mon cor ho dich.
La justícia imperial, que ja ni la presencia
dels vells romans aguanta, hauría de sufrir
que als jueus arribás Jesús á pervertir?
Sols ho pót esperar la culminant demencia.
Lo divo emperador, en mitj de sas orgías,
tè servidors atents, y la virtut cristiana
ha de agradar poch més que la catoniana:
columnas del Estat sòn sos discrets espías.
Jesús predica amor y fé y desprendiment;
comet un altre crim mòlt més imperdonable,
parla horriblement clar contra l' varó honorable
que de ángel tè l' parlar ab obras de serpent.
¡Infame! diu irat lo digne fariseu,