Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/118

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de nostre públich orde es un perturbador;
traidor á nostra lley, al César fins traidor:
¡Muyra lo criminal! exclama en alta veu.

Abans, la multitut ab palmas lo rebía,
cuand per las poblacions l' Home de pau anaba;
axí que estigué pres tothom lo abandonaba,
més éll fluix y refluix de multituts sabía.
L'Home del sentiment, de totas las dulsuras,
morí sentenciat com un facinerós;
may, may se ha consumat un fet més horrorós,
ni may un innocent passá més amarguras.
Dels africans deserts los tigres y panteras
tenen dolsos instincts si ab l' home l's comparam:
dimoni tentador, ¿fins cuánd ton vil reclam
als descendents de Adam ferá pitjors que feras?
Sayons, lligáu ben fort, claváulo bè lo Anyell:
donáu fel á sa set: ¡Justicia, mata al Just!
Búrlat', canalla cega, en ton ferós ajust,
á cada horrendo cop del infernal martell.
Riu y dorm, turba immunda, al César victoreja;
tos jutges te han ofert dramátich homicidi;
si alguns senyals estranys indican deicidi,
serán deliraments, blasfema bè y bromeja.
La Sinagoga tem la idea propagada:
deixebles tè lo Mestre, han de ésser expulsats;
serán tots perseguits per llochs y per ciutats:
hebreus, jeiheu en pau, la patria está salvada.
Sepulcres blanquejats había gosat dir
Jesús de Nazaret á pits de pudridura;