Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/119

tan sols los malfactors de boca tan impura
las criminals llissons podían aplaudir.
¡Tremolen los malvats, y visca l' gran Tiberi!
visca després Neron! y guerra á lot sectari
que professo la lley del Mártir del Calvari:
guerra del un extrem al altre del imperi.

Guardar las libres lleys volían grans patriotas,
sempre poch positius; foren al fi vensuts:
quedáren los romans ab tots llurs drets perduts;
fou cónsul un caball de un poble enter de idiotas.
Ja la romana gent sols ama la brutesa,
teatros plens de sanch y plers ben positius;
los quimérichs cristians serán cremats tots vius,
ó á las bestias donats per la imperial grandesa.
Fins véurerse podrá una fera menos fera
que aquell poble embrutit; sa fam respectará
certs mártirs, puix acás en llur mirar veurá
com algun raig diví del premi quel's espera.
Y aixó fa redoblar las iras del poder:
religiós ó patriótich, ¡abaix tot ideal!
crit lógich, puix, manant representants del mal,
vá contra lo establert qui vol lo bo y lo ver.
Entre tants scelerats que en Roma gobernaren,
alguns, de alts pensaments, volgueren bonas lleys:
era ja massa tard; á pobles vils, vils reys;
tots los fets successius ben clar ho demostraren.
Un poble digne deixa al cap que se extravía
per los camins del mal; fins lo mateix corser
no creu, ó llansa lluny al cego caballer