Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/12

com jo estimo de las bellas
á la que reina es èntre ellas
com regna entre las estrellas
lo blanch estel del matí.
 De son front, la neu més pura
pot envejar la blancura,
en sos ulls plens de dulsura
pot enmirallarse 'l cel.
De sos sguarts las centellas
fan enfosquir las estrellas,
en sos llabis las abellas
poden recullir la mel.
 Las rosas de més valía
de Alep y de Alexandría
no valen la gallardía
de la flor del mèu amor.
Com busca un racó, soleta,
per fer son niu la oreneta ,
lo amor dòls de ma nineta
ha fet sòn niu en mon cor.
 Lo amor es foch de la vida
qu' espurneja en la ferida
del ánima adolorida,
lo amor ho es tot en lo mòn.
Del espay la galanura,
del cel brillant la hermosura
y del dia la llum pura,
amor tenen, amor són.
 Tots los sers que 'l mòn habitan
febrils per lo amor se agitan
y á los raigs ardents se irritan