de aquest immens lluminar.
Los aucells de amor se inflaman
y de amor las feras braman,
los monstruos marítims aman
en las entranyas del mar.
Los aucellets que voltejan,
los insectes que rodejan
á las flors que 's balancejan
per lo espay entre raigs d' or,
en la brisa que suspira
com só perdut de una lira,
diuhen a tothom que 'ls mira:
«Fills de amor, vivim de amor.»
Flors y plantas aromosas,
rius blaus y selvas frondosas
llansan queixas amorosas,
y saben com l' home amar
eixas poblacions enteras
de insectes, monstruos y feras
que viuhen en las esferas,
en la terra ó en la mar.
Los aucells lleugers que passan
juntan son bèch y se abrassan,
las serps mateixas se enllassan
en son frenesí amorós.
Fins la pantera, ferida
per lo amor que li don' vida,
de sa espantosa querida
reclama un bès voluptuós.
¿Quí al véurerla llum, lo dia,
de terra y cel la armonía,
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/13
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.